TALLER DE SABÓ A LA SETMANA EUROPEA PER A LA PREVENCIÓ DE RESIDUS

El CEPA-SF farem aquest dissabte un nou Taller de Sabó a partir d´oli reciclat. Sera a la Plaça de la Vila dins dels actes de la Setmana Europea per a la prevenció de residus.

CEPA-SF A LA FESTA CAVALL FORT 2013

El passat 27 d´octubre varem fer un taller de sabó als Jardins del Palau Falguera a la Festa organitzada per CAVALL FORT. Moltes families van apropar-se i els nens i nenes van poder participar al taller remenant l´oli que després es convertiria en sabó.

JORNADES D´ECOLOGIA I COOPERACIÓ 4-5 i 6 D´OCTUBRE

Al cartell anterior hi faltaba el Taller de Sabó amb Oli Reciclat a carrec de CEPA-SF.

JORNADES D´ECOLOGIA I COOPERACIÓ 4-5 I 6 D´OCTUBRE

3 de Juliol Dia internacional lliure de bosses

El millor residu és el que no es produeix: bossa zero 

Residu Zero!

Us animem a celebrar el 

Dia Internacional Lliure de Bosses, 3 de juliol.

TALLER FEM SABÓ DE MANS I DE RENTADORA AMB OLI REUTILITZAT

Us esperem aquest diumenge al Pati de l´Ateneu Santfeliuenc , farem el taller:

FEM SABÓ DE MANS I DE RENTADORA AMB OLI REUTILITZAT

A LES 19 HORES DEL DIA 12 DE MAIG 

Per saber com fer el sabó cliqueu aqui

VERKAMI " RECUPEREM EL LLOBREGAT "

Us presentem un projecte de micromecenatge mitjançant la plataforma Verkami encaminat a finançar l’Exposició" Recuperem el Llobregat" i a dur-la pels diferents pobles i municipis de la conca, fent conèixer la campanya i les seves reclamacions a la població, i sumant els suports de ciutadans i institucions.

L'exposició estarà formada per una sèrie de plafons informatius amb suport de mitjans audiovisuals en els que s'exposaran tant els aspectes positius de la conca, com el seu naixement a les Fonts del Llobregat, els canyissars als aiguamolls del Delta, els espais d’especial interès ornitològic, l’extensa biodiversitat, etc., com els nombrosos aspectes negatius:  manca de compliment dels cabals ecològics, l'elevada pressió de les infraestructures construïdes a l'alçada de Martorell, l'alt contingut de fàrmacs i de drogues d'abús que es distribueixen a través de la xarxa, el fenomen de feminització dels peixos, l'impacte ambiental provocat per les mines de potassa del Bages, la gran contaminació química de l'Anoia al seu pas per Igualada, etc.

Durant el 2013 es planificaran els diferents punts d'exposició als pobles i viles de la Conca, que es complementaran amb les activitats organitzades per la plataforma. La itinerància de l’exposició i les accions promogudes durant la campanya es publicaran a la web de la plataforma

PER QUÈ DEMANEM LA VOSTRA COL·LABORACIÓ?

El nostre objectiu és donar-vos a conèixer l'estat actual de degradació del riu Llobregat i aconseguir que de la vostra participació, juntament amb entitats i administracions públiques, en sorgeixi la unió que permeti impulsar les accions necessàries per la seva millora.

Un primer pas per aconseguir la participació de tots és realitzar un treball de difusió i sensibilització que en una primera etapa durem a terme mitjançant l'exposició itinerant "Recuperem el Llobregat". Tot plegat requereix un suport econòmic del que actualment no gaudim, i és per aquest motiu que fem aquesta crida. Però més enllà d'això, també volem que serveixi per a que el màxim de persones possible conegui i participi activament de les activitats que es duran a terme durant aquest Any Llobregat. Cal ser conscients que la recuperació del Llobregat NO és possible sense el suport de tots. 

Si aconseguim superar la quantitat requerida per a dur a terme l'exposició, destinarem els diners restants a realitzar plantacions d'arbres de ribera a diferents municipis de la Conca del Llobregat.
Per a col.laborar clica aqui : http://www.verkami.com/projects/1629

CIMENTS MOLINS i ENTESA PER PALLEJA

Entesa per Palleja va rebre 400.000 euros per permetre incinerar a Ciments Molins !!

JORNADES : " El riu Llobregat que volem "

Jornades: "El riu Llobregat que volem"
(2013, any del riu Llobregat) 

Molins de Rei, 20 i 21 de març de 2013. Sala d’actes de la Federació Obrera C/ Jacint Verdaguer, 48.

Les Jornades pretenen fer una diagnòsi de la situació del riu i concretar les actuacions que cal posar en marxa l'any 2013 per arribar a complir els objectius de la Directiva Marc de l'aigua per a restaurar l'estat ecològic del riu. S'adrecen a la ciutadania en general, però especiament a entitats socials i ecologistes, administracions i ajuntaments amb competències sobre el riu Llobregat, interessats en participar en el debats plantejats.
 
Un dels resultats esperats és la de presentar una Agenda d'activitats col·laborativa de l'any 2013, com any del riu Llobregat, que inclogui les iniciatives ciutadanes i dels ajuntaments i institucions i la constitució d'una comissió de seguiment que vetlli per la seva operativitat real.

Programa de la primera sessió
Dimecres, 20 de març (diagnosi): 

18:00'  Presentació Jornades
18:05'  "L'estat del riu Llobregat; una anàlisi des de la
societat civil: el Llobregat que no voldríem, el Llobregat que volem".
A càrrec de Llobregat SOStenible
18:20' "El Pla d'acció de les administracions per recuperar
el Llobregat i complir amb els objectius de la Directiva Marc de
l'Aigua". Lluís Godé, cap del Departament de Planificació de l'Agència
Catalana de l'Aigua (ACA)
18:50' - "Quin és l'estat de salut de l'ecosistema fluvial del
Llobregat?". Sergi Sabater, Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA)
19:20' - "La presència de contaminants i els riscos potencials
per a la salut humana". Alícia Navarro, Institut de Diagnosi Ambiental
i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC); gestora del projecte SCARCE -
avaluació i predicció dels efectes del canvi global en l'aigua dels rius
Ibèrics.
19:50' - "Els aiguamolls del Delta". Maria Rieradevall,
Departament d'Ecologia de la UB.
20:05' - Preguntes i debat públic.

Programa de la segona sessió
Dijous, 21 de març
(Programa d'actuacions de l'any del riu Llobregat): 

18:00' - Resum conclusions jornada anterior. Llobregat
Sostenible.
18:15' - Taula Rodona: "Quin Llobregat ens imaginem per
l'any 2020". Lluís Godé, cap Dpt de Planificació de l'ACA, Narcís Prat,
catedràtic del Departament d'Ecologia de la UB i Salvador Prat, alcalde
d'Olesa.
18:50' - Presentació d'experiències pràctiques i demandes
per aconseguir un bon estat ecològic del riu: 10':
-Fem dissabte. Associació Hàbitats.
-El futur del Parc Agrari i la preservació del riu Llobregat. Parc Agrari.
-Solucions pels impactes dels runams salins al Bages. Jep Ribera. Plataformes
Prou Sal i Montsalat.
-Propostes futur ecològic pels terrenys del delta. Raül Bastida. Plataforma
Delta Viu.
-L'Horta i la zona inundable de Martorell. Rafael Diez i Alfred Bellés.
Martorell Viu.
-Els aiguamolls de Molins de Rei
20:00' - Accions i calendari de l'any Llobregat (2013).
Representació dels municipis i de LlobregatSOStenible. 
Cloenda

NO VOLEM PAGAR

El proper diumenge 17 de març tindrà lloc de 10h-14h el " Mercat popular de Sant Patrici " al Centre Cívic de Mas Lluí, consistent en una fira d´art i mercat de pagès.
La organització d´aquesta activitat corre a càrrec de Firart , pagesos locals , Amics de les Roses i la Comissió d´usuaris del Centre Cívic de Mas Lluí.

Des del CEPA-Sant Feliu, trobem que és una activitat interessant ja que fomenta l´agricultura de proximitat i l´art , i a més , apropa als ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu a conèixer millor el Centre Cívic.

D´altra banda , ens sembla molt incongruent que facin pagar als usuaris del Centre Cívic per paricipar-hi , usuaris que formen part d´entitats sense afany de lucre. Així , en cas que el CEPA hi volgués participar hauria de pagar una quantitat de 15 euros només per posar una parada en un espai públic i difondre la seva lluita local.

El CEPA es una entitat autogestionada, per tant, no depèn de subvencions i només percep ingressos d´algunes activitats que organitza.

Així , ens sembla vergonyós que l´Ajuntament enlloc de donar suport per difondre l´ activitat de les entitats del poble l´obstaculitzi amb taxes absurdes que no estem disposades ni disposats a assumir. Per tant , el diumenge 17 de març al CEPA no ens hi veureu.    

JORNADES SOBRE EL PARC NATURAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA

Del dilluns 21 al diumenge 27 de gener, l'USLA i els Amics de la Natura de Sant Feliu de Llobregat, en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, el Patronat de la Serra de Collserola, l'AFAP, el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, la CEPA i l'ARES, han programat unes jornades titulades "La Serra de Collserola, tan a la vora...i tan lluny" que versarán sobre el Parc Natural de la Serra de Collserola i que tindran lloc a l'Aula de Cultura de l'Ateneu Santfeliuenc. A més, es realitzarà una exposició sobre el "Voluntariat a Collserola" i un itinerari guiat el diumenge 27 de gener.

Aqui podeu veure el programa complet.

Campanya equivocada " Envàs , on vas "

La nova campanya de comunicació ambiental sobre gestió de residus s'ha centrat un cop més en els residus d'envasos domèstics. Els envasos domèstics semblen ser la fracció dels residus que més preocupa les administracions i que més espai ocupen en el migrat debat públic sobre els residus i la seva gestió.

Tanmateix, si anem una mica més enllà veurem que les raons de la campanya estan lluny d'obeir a raons "públiques", en el sentit d'avançar cap a una millor gestió col·lectiva dels residus.

A diferència de les campanyes comunicatives anteriors, la present campanya se centra no tant en mirar de fer augmentar la participació de la població en la recollida selectiva sinó en reduir la quantitat del que, en l'argot del gremi, s'anomenen "impropis"; aquells residus que "embruten" els residus que són separats per a reciclar.

Per què aquest canvi?

La recollida selectiva dels envasos està basada en el fet que els envasadors es fan càrrec d'una part del cost econòmic de la gestió dels seus residus. Per a fer-ho, cada envàs que es posa en el mercat paga un import (menys d'un cèntim per envàs de mitjana) per contribuir al cost de la recollida, transport i reciclatge dels envasos recollits selectivament i al cost de les campanyes informatives. Per identificar els envasos que tenen "dret a ser reciclats" s'utilitza el que s'anomena "punt verd", els símbol de les dues fletxes entrelligades que podem trobar en envasos com ampolles de begudes, llaunes de cervesa, brics de llet, bosses de plàstic.

Seguint aquesta lògica, a més envasos recollits, millor nivell de reciclatge (benefici social), però també més cost per als envasadors (cost privat). Però si hi ha elements que no són envasos, els costos de la recollida selectiva augmenten per als envasadors perquè es recullen també materials que no han "cotitzat". Per tant la campanya, no busca augmentar la quantitat de materials reciclats (l'objectiu social per tal de reduir els residus i els impactes ambientals d'abocadors i incineradores) sinó fer baixar els costos de la gestió dels residus d'envasos (en benefici de les empreses que posen els envasos al mercat) encara que sigui a costa d'excloure materials que poden ser reciclables.

Com és que la campanya la fa el Govern si el benefici és per a les empreses envasadores?

La raó és que les empreses envasadores no gestionen directament la recollida i tractament dels residus d'envasos recollits selectivament sinó que ho fan les administracions (ajuntaments, mancomunitats i consells comarcals) i els envasadors les compensen parcialment pels costos que suposa als pressupostos públics la gestió dels seus residus. Efectivament, l'administració pública està actuant com a "subcontractada" pels envasadors per recollir els residus que ells produeixen i com a tal és compensada econòmicament.

Per a fer-ho, els envasadors s'agrupen en dues organitzacions: Ecoembes pels envasos que han d'anar al contenidor groc (metall, plàstic i brics) o al contenidor blau (paper i cartó) i Ecovidrio pels envasos que han d'anar al contenidor verd (vidre). Aquestes dues organitzacions signen convenis on s'estableixen els imports que percebran les administracions públiques que fan la feina. I a les clàusules dels convenis s'estableix que si els impropis són massa elevats, les administracions seran penalitzades econòmicament: percebran menys diners per la mateixa feina.

Aquest model, definit en la Llei de residus de 1997, converteix l'administració pública treballa en un proveïdor extern de serveis per al sector privat amb unes condicions determinades per les empreses envasadores. I aquestes no volen fer-se càrrec de residus separats selectivament que elles no hagin posat al mercat. Tot plegat no és més que un altre exemple de subordinació de l'administració pública a la lògica de l'empresa privada; de renuncia a complir uns objectius col•lectius per passar a satisfer uns interessos que són privatius. La modificació de la Llei per tal de corregir aquesta situació hauria de ser una prioritat dels propers mesos.

"Si no ets envàs pregunta on vas"

La sensació que té la ciutadania després d'haver vist o sentit els anuncis de la campanya és d'una certa perplexitat perquè es pensava que posant el plàstic, el metall i el vidre on li demanen ja ho feia bé. I ho fa bé!

El model de separació actual no és intuïtiu perquè no obeeix a la lògica d'aconseguir recollir el màxim de materials reciclables sinó que té el doble objectiu de minimitzar els costos privats dels envasadors alhora que prestigia els envasos d'usar i llençar. Un got, un test, una paella, una joguina que siguin de vidre, plàstic o metalls són reciclables; es poden reciclar i es reciclen si van a les plantes de reciclatge però els envasadors no volen fer-se càrrec del seu cost i han decidit unilateralment que aquests productes s'han d'enviar al contenidor de rebuig (i posteriorment a abocadors i incineradores). Amb aquesta campanya no es promou el reciclatge i la reducció dels residus sinó tot el contrari i a més, a costa de fer cada cop més complicada la seva separació. Un exemple: un raspall de dents s'hauria de posar al contenidor de rebuig mentre que el seu envàs (molt més lleuger) s'hauria de posar al contenidor de recollida selectiva. I si aspirem a la màxima participació ciutadana en la recollida selectiva els sistemes han de ser senzills, les instruccions han de ser clares i les ha de poder entendre tothom, independentment de l'edat, formació, nivell cultural.

L'excusa és l'eficàcia i el cost, però la realitat és que el sector privat ha segrestat el que hauria de ser un model de recollida selectiva per a tots els materials reciclables.

Ens podem permetre un model de recollida selectiva que contempli no separar productes reciclables?

Vetllar pels aspectes econòmics de la gestió dels seus residus d'envasos és un objectiu legítim pels envasadors però no hauria de ser l'objectiu principal de l'administració. El model actual de recollida selectiva ha estat un primer pas però potser és hora de redefinir-lo i retornar-lo al seu objectiu de ser un sistema de recollida per a tots els materials reciclables. No seria més adequat incorporar una tarifa tipus "punt verd" pels fabricants de paelles o de joguines i incorporar-los als circuits de recollida selectiva pagant la part proporcional que els pertoqui. O per als mobles, per pagar el costós servei de recollida de trastos.

O potser un sistema on a la ciutadania se li demanes separar la matèria orgànica, el vidre i el paper, materials tots ells fàcilment identificables. De la resta ja se n'ocuparia l'administració tot distribuint responsabilitats econòmiques entre els fabricants dels diferents productes però sense excloure'n cap.

I pel que fa als envasos, cal recordar que el principal problema no és si una paella va a parar al contenidor de recollida selectiva sinó que la major part dels envasos (un 60% el 2010) que es posen al mercat van a parar a abocadors o incineradores, és a dir que els recursos (escassos) que hem utilitzat per a fabricar-los (petroli, metalls, polpa de paper) es perden. Per exemple, dels 51 milions d'envasos de begudes que cada dia es posen al mercat espanyol, 28 milions s'aboquen, s'incineren o s'abandonen en el nostre entorn. Aquest és el veritable repte que hauríem d'afrontar.

A més, l'abocament o incineració d'aquests envasos no recollits selectivament, té uns costos que no els paguen els envasadors (un altre problema de la Llei d'envasos) si no les administracions (i per tant els ciutadans) .

Redreçar aquesta situació hauria de ser el principal objectiu de l'administració pel que fa a la gestió dels residus d'envasos. I hi ha alternatives. Si després de quinze anys de recollida selectiva encara no hem aconseguit reduir i reciclar la major part dels envasos d'usar i llençar potser hauríem d'explorar altres vies com els sistemes de retorn que tenen nivells de recuperació d'envasos del 95% o els impostos ambientals que han reduït el consum de bosses d'un sol ús fins a un 80%. I d'aquesta manera aconseguir que els envasadors es facin càrrec de tots els costos que representen per a les administracions la gestió dels residus d'envasos, es recullin o no selectivament, i que embruten carrers, places, platges i espais naturals.

Amb aquest article no voldríem, en cap cas, generar desencís sinó obrir una reflexió sobre les limitacions i aspectes a millorar en el model de gestió de residus.

L'objectiu hauria de ser avançar cap al residu zero; un futur on no es posés en el mercat cap producte que no fos reutilitzable, reciclable o compostable i que distribuís responsabilitats econòmiques de manera justa i transparent deslliurant l'administració d'unes càrregues que no els haurien de correspondre.