Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris medi ambient. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris medi ambient. Mostrar tots els missatges
dijous, 27 de febrer del 2014
diumenge, 2 de febrer del 2014
Denunciem el projecte d'abocador encobert a la Pedrera Berta
El
Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC) i la Plataforma
Cívica de Defensa de Collserola (PCDC) denuncien el projecte
d'abocador encobert a la Pedrera Berta
El Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC) ha presentat al·legacions amb el suport de la PCDC, al projecte d'abocador encobert que es pretén dur a terme al Parc Natural de la Serra de Collserola, entre els municipis del Papiol i Sant Cugat.
La Pedrera Berta: una història d'incompliments
La voluntat de construir un abocador de residus a l'espai ocupat per la Pedrera Berta ve de lluny. Ja l'any 2005 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va atendre el recurs de cassació presentat per l'Ajuntament del Papiol i va donar raó a les nombroses al·legacions que entitats ciutadanes van presentar en contra de la decisió de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus i de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona de modificar el Pla Especial de Protecció del Medi Natural de Collserola que prohibia en tot l'àmbit del Parc l'activitat d'abocament de residus, i al qual es va afegir el paràgraf "excepte quan el rebliment es faci amb residus procedents d'Ecoparc".
En una decisió insòlita i posant fi a un contenciós que es va allargar més d'una dècada, el Tribunal Suprem, d'àmbit estatal, va desestimar el recurs de cassació aprovat pel TSJC, va anular la sentència del TSJC i va fallar a favor de les empreses FCC i Jaume Franquesa SA en considerar que l'activitat de rebliment amb bales de residus municipials procedents d'Ecoparc no es pot considerar com un dipòsit o abocador.L'empresa ha mostrat una manca de sensibilitat envers el territori, les nostres institucions, i els municipis afectats més directament i vol treure un profit espuri d'aquesta interferència de les institucions de l'estat espanyol davant les competències catalanes i, en contra de l'interès general, la preservació de la salut ambiental i dels recursos.
Una passa més en la seva història d'incompliments reiterats de les seves obligacions legals.
Efectivament, l'empresa ha incomplert sistemàticament el Pla Especial de delimitació de la zona extractiva que establia que la restauració s'havia de fer mitjançant "l'excavació de terrasses i amb l'única aportació de terres vegetals que facilitin la seva repoblació". L'any 1997 el DMA l'informe favorable del DMA va establir a la condició 19: "Els materials a emprar en el rebliment i creació de la morfologia seran únicament i exclusiva els de rebuig de la pròpia activitat i terres netes d'aportació exterior".
L'empresa mai va dur a terme aquest projecte de restauració a què estava obligada.
El projecte presentat és incomplet.
L'anàlisi i avaluació dels riscos i impactes sobre el medi i la població que es realitza al projecte de restauració és incompleta i parcial, i no demostra la bondat del projecte per tal de ser autoritzat. Com a exemple sobta llegir les reiterades qualificacions de les afectacions sempre com a "moderades" en qualsevol dels vectors analitzats o les afirmacions categòriques com la que es pot llegir a la pàg. 161 : "Quant a la contaminació de l'aigua per substàncies tòxiques, val a dir que és pràcticament impossible". Informació pública insuficient.
D'altra banda el termini d'exposició pública és insuficient per garantir el dret ciutadà a la infor- mació i participació. Malgrat que, formalment es compleix el termini de 30 dies d'exposició pú- blica, atesa la complexitat del projecte, no es garanteix l'esperit de què preveu el Decretlegislatiu 1/2010 de la Llei d'Urbanisme que garanteix l'accés i participació dels ciutadans ni al- tres normes estatals o europees que regulen els drets d'accés a la informació i participació de la ciutadania.
El projecte és un frau de llei
La tramitació en forma de programa de restauració de la pedrera Berta del que seria un abocador de residus municipals és, a la pràctica, un frau de llei. De conformitat amb la normativa vigent europea, estatal i catalana les bales d'Ecoparc, en atenció a les seves característiques tècniques, en cap cas poden considerar-se ni legalment ni objectivament com a residus inerts o materials inertitzats i, per tant, no han de poder-se utilitzar com a rebliment d'una activitat extractiva clausurada.Es tracta d'una activitat amb un fort impacte ambiental negatiu (15,885 hectàrees d'afecció real, 6.501.927m3 de rebliment total, 5.507.353m3 de rebliment amb residus amb un pes de 4.681.250,05 Tm a dipositar en un període d'activitat de 25 anys).
Vulnera el planejament territorial i urbanísticLa construcció d'aquest abocador es faria en una zona no habilitada urbanísticament per aquest tipus d'ús. Aquest fet, no només es vulnera el planejament territorial sectorial, sinó que es vulnera també el planejament urbanístic: d'una banda el PGM en la mesura que s'acaba projectant pràcticament, un servei tècnic o equipament metropolità, en una zona no habilitada, i d'altra els instruments planejament derivat que afecten a aquest espai.Un abocador en la pitjor ubicació possibleEl projecte de modificació de restauració predetermina i prioritza com a més idònia i favorable l'alternativa de rebliment amb bales d'Ecoparc, tot i que no es demostra que sigui l'opció més compatible amb un habitat natural que gaudeix d'un règim de protecció especial com és el de Parc Natural.
Les dades tècniques del projecte presentat són insuficients i no justifiquen la idoneïtat de l'espai proposat per desenvolupar-hi l'activitat; ans al contrari s'evidencia la fragilitat del terreny per ubicar una activitat d'aquesta magnitud que es troba dintre de l'espai protegit del Parc Natural de la Serra de Collserola.També s'està incomplint el principi de precaució perquè l'estudi presentat no analitza l'escenari definit per la substitució dels materials aprovats (terres i runes netes) per les bales de rebuig de l'Ecoparc a la Pedrera Berta. Tampoc no justifica per què l'abocament de bales d'Ecoparc a l'abocador Elena (Cerdanyola del Vallès) és considerada com a abocador de classe II mentre que les mateixes bales són considerades en aquest projecte com a material inert de rebliment. Entenem que l'administració catalana no podria justificar raonablement aquesta paradoxa en cas d'accep- tar aquest projecte.Risc evident d'afectació a la salut humana i el medi naturalL'acceptació del projecte representaria un nou focus d'increment i de risc per a la salut humana i ambiental.
D'una banda contribueix a incrementar la contaminació atmosfèrica en una zona de protecció especial de l'ambient atmosfèric però en la documentació presentada no s'ha estimat adequadament la incidència en els nivells de qualitat de l'aire. Això és especialment greu, te- nint present que El Papiol, Sant Cugat del Vallès, Castellbisbal... estan dins de les zones de pro- tecció especial de l'ambient atmosfèric per a òxids de nitrogen (NOx) i per a partícules en sus- pensió (PM10) i això representa incloure un seguit de mesures correctores en totes les accions i activitats que puguin afectar a la qualitat de l'aire.Així mateix no es concreten les mesures preventives i correctores en cas d'aparició d'episodis de males olors provocats pels lixiviats i la matèria orgànica present dins de les bales d'Ecoparc. El projecte posa en risc un aqüífer que podria abastir consum humà.El projecte mostra que existeix un risc potencial alt de contaminació de les aigües subterrànies. No és admissible que en un país i regió metropolitana amb fortes oscil·lacions climàtiques que ocasionen períodes reiterats de dèficit hídric es perdin aquests valuosos recursos inventariats per l'ACA si s'arriba a aprovar i desenvolupar l'activitat de dipòsit de bales que pretén legalitzar aquest projecte.
Afecta poblacions de rat-penats protegits
Un estudi del Museu de Ciències Naturals de Granollers constata l'existència de ratpenats en la Pedrera Berta i totes les espècies de rat-penat es troben protegides segons la Llei de protecció dels animals i segons la Llei estatal 42/20071.
Barcelona, 24 de gener del 2014
Segons el nou Catàleg de la fauna amenaçada de Catalunya, quatre espècies es cataloguen com en perill d'extinció: Myotis capaccinii, Myotis bechsteinii, Myotis alcathoe i Plecotus macrobullaris. I 13 espècies es cataloguen com a vulnerables: Rhinolophus ferrumequinum, Rhinolophus euryale, Rhinolophus hipposideros, Myotis myotis, Myotis blythii, Myotis emarginatus, Myotis mystacinus, Myotis daunbentonii, Nyctalus noctula, Nyctalus lasiopterus, Pipistrellus nathusii, Miniopterus schreibersii i Barbastella barbastellus.
El Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC) ha presentat al·legacions amb el suport de la PCDC, al projecte d'abocador encobert que es pretén dur a terme al Parc Natural de la Serra de Collserola, entre els municipis del Papiol i Sant Cugat.
La Pedrera Berta: una història d'incompliments
La voluntat de construir un abocador de residus a l'espai ocupat per la Pedrera Berta ve de lluny. Ja l'any 2005 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va atendre el recurs de cassació presentat per l'Ajuntament del Papiol i va donar raó a les nombroses al·legacions que entitats ciutadanes van presentar en contra de la decisió de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus i de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona de modificar el Pla Especial de Protecció del Medi Natural de Collserola que prohibia en tot l'àmbit del Parc l'activitat d'abocament de residus, i al qual es va afegir el paràgraf "excepte quan el rebliment es faci amb residus procedents d'Ecoparc".
En una decisió insòlita i posant fi a un contenciós que es va allargar més d'una dècada, el Tribunal Suprem, d'àmbit estatal, va desestimar el recurs de cassació aprovat pel TSJC, va anular la sentència del TSJC i va fallar a favor de les empreses FCC i Jaume Franquesa SA en considerar que l'activitat de rebliment amb bales de residus municipials procedents d'Ecoparc no es pot considerar com un dipòsit o abocador.L'empresa ha mostrat una manca de sensibilitat envers el territori, les nostres institucions, i els municipis afectats més directament i vol treure un profit espuri d'aquesta interferència de les institucions de l'estat espanyol davant les competències catalanes i, en contra de l'interès general, la preservació de la salut ambiental i dels recursos.
Una passa més en la seva història d'incompliments reiterats de les seves obligacions legals.
Efectivament, l'empresa ha incomplert sistemàticament el Pla Especial de delimitació de la zona extractiva que establia que la restauració s'havia de fer mitjançant "l'excavació de terrasses i amb l'única aportació de terres vegetals que facilitin la seva repoblació". L'any 1997 el DMA l'informe favorable del DMA va establir a la condició 19: "Els materials a emprar en el rebliment i creació de la morfologia seran únicament i exclusiva els de rebuig de la pròpia activitat i terres netes d'aportació exterior".
L'empresa mai va dur a terme aquest projecte de restauració a què estava obligada.
El projecte presentat és incomplet.
L'anàlisi i avaluació dels riscos i impactes sobre el medi i la població que es realitza al projecte de restauració és incompleta i parcial, i no demostra la bondat del projecte per tal de ser autoritzat. Com a exemple sobta llegir les reiterades qualificacions de les afectacions sempre com a "moderades" en qualsevol dels vectors analitzats o les afirmacions categòriques com la que es pot llegir a la pàg. 161 : "Quant a la contaminació de l'aigua per substàncies tòxiques, val a dir que és pràcticament impossible". Informació pública insuficient.
D'altra banda el termini d'exposició pública és insuficient per garantir el dret ciutadà a la infor- mació i participació. Malgrat que, formalment es compleix el termini de 30 dies d'exposició pú- blica, atesa la complexitat del projecte, no es garanteix l'esperit de què preveu el Decretlegislatiu 1/2010 de la Llei d'Urbanisme que garanteix l'accés i participació dels ciutadans ni al- tres normes estatals o europees que regulen els drets d'accés a la informació i participació de la ciutadania.
El projecte és un frau de llei
La tramitació en forma de programa de restauració de la pedrera Berta del que seria un abocador de residus municipals és, a la pràctica, un frau de llei. De conformitat amb la normativa vigent europea, estatal i catalana les bales d'Ecoparc, en atenció a les seves característiques tècniques, en cap cas poden considerar-se ni legalment ni objectivament com a residus inerts o materials inertitzats i, per tant, no han de poder-se utilitzar com a rebliment d'una activitat extractiva clausurada.Es tracta d'una activitat amb un fort impacte ambiental negatiu (15,885 hectàrees d'afecció real, 6.501.927m3 de rebliment total, 5.507.353m3 de rebliment amb residus amb un pes de 4.681.250,05 Tm a dipositar en un període d'activitat de 25 anys).
Vulnera el planejament territorial i urbanísticLa construcció d'aquest abocador es faria en una zona no habilitada urbanísticament per aquest tipus d'ús. Aquest fet, no només es vulnera el planejament territorial sectorial, sinó que es vulnera també el planejament urbanístic: d'una banda el PGM en la mesura que s'acaba projectant pràcticament, un servei tècnic o equipament metropolità, en una zona no habilitada, i d'altra els instruments planejament derivat que afecten a aquest espai.Un abocador en la pitjor ubicació possibleEl projecte de modificació de restauració predetermina i prioritza com a més idònia i favorable l'alternativa de rebliment amb bales d'Ecoparc, tot i que no es demostra que sigui l'opció més compatible amb un habitat natural que gaudeix d'un règim de protecció especial com és el de Parc Natural.
Les dades tècniques del projecte presentat són insuficients i no justifiquen la idoneïtat de l'espai proposat per desenvolupar-hi l'activitat; ans al contrari s'evidencia la fragilitat del terreny per ubicar una activitat d'aquesta magnitud que es troba dintre de l'espai protegit del Parc Natural de la Serra de Collserola.També s'està incomplint el principi de precaució perquè l'estudi presentat no analitza l'escenari definit per la substitució dels materials aprovats (terres i runes netes) per les bales de rebuig de l'Ecoparc a la Pedrera Berta. Tampoc no justifica per què l'abocament de bales d'Ecoparc a l'abocador Elena (Cerdanyola del Vallès) és considerada com a abocador de classe II mentre que les mateixes bales són considerades en aquest projecte com a material inert de rebliment. Entenem que l'administració catalana no podria justificar raonablement aquesta paradoxa en cas d'accep- tar aquest projecte.Risc evident d'afectació a la salut humana i el medi naturalL'acceptació del projecte representaria un nou focus d'increment i de risc per a la salut humana i ambiental.
D'una banda contribueix a incrementar la contaminació atmosfèrica en una zona de protecció especial de l'ambient atmosfèric però en la documentació presentada no s'ha estimat adequadament la incidència en els nivells de qualitat de l'aire. Això és especialment greu, te- nint present que El Papiol, Sant Cugat del Vallès, Castellbisbal... estan dins de les zones de pro- tecció especial de l'ambient atmosfèric per a òxids de nitrogen (NOx) i per a partícules en sus- pensió (PM10) i això representa incloure un seguit de mesures correctores en totes les accions i activitats que puguin afectar a la qualitat de l'aire.Així mateix no es concreten les mesures preventives i correctores en cas d'aparició d'episodis de males olors provocats pels lixiviats i la matèria orgànica present dins de les bales d'Ecoparc. El projecte posa en risc un aqüífer que podria abastir consum humà.El projecte mostra que existeix un risc potencial alt de contaminació de les aigües subterrànies. No és admissible que en un país i regió metropolitana amb fortes oscil·lacions climàtiques que ocasionen períodes reiterats de dèficit hídric es perdin aquests valuosos recursos inventariats per l'ACA si s'arriba a aprovar i desenvolupar l'activitat de dipòsit de bales que pretén legalitzar aquest projecte.
Afecta poblacions de rat-penats protegits
Un estudi del Museu de Ciències Naturals de Granollers constata l'existència de ratpenats en la Pedrera Berta i totes les espècies de rat-penat es troben protegides segons la Llei de protecció dels animals i segons la Llei estatal 42/20071.
Barcelona, 24 de gener del 2014
Segons el nou Catàleg de la fauna amenaçada de Catalunya, quatre espècies es cataloguen com en perill d'extinció: Myotis capaccinii, Myotis bechsteinii, Myotis alcathoe i Plecotus macrobullaris. I 13 espècies es cataloguen com a vulnerables: Rhinolophus ferrumequinum, Rhinolophus euryale, Rhinolophus hipposideros, Myotis myotis, Myotis blythii, Myotis emarginatus, Myotis mystacinus, Myotis daunbentonii, Nyctalus noctula, Nyctalus lasiopterus, Pipistrellus nathusii, Miniopterus schreibersii i Barbastella barbastellus.
dijous, 18 d’abril del 2013
VERKAMI " RECUPEREM EL LLOBREGAT "
Us presentem un projecte de micromecenatge mitjançant la plataforma Verkami encaminat a finançar l’Exposició" Recuperem el Llobregat" i a dur-la pels diferents pobles i municipis de la conca, fent conèixer la campanya i les seves reclamacions a la població, i sumant els suports de ciutadans i institucions.
L'exposició estarà formada per una sèrie de plafons informatius amb suport de mitjans audiovisuals en els que s'exposaran tant els aspectes positius de la conca, com el seu naixement a les Fonts del Llobregat, els canyissars als aiguamolls del Delta, els espais d’especial interès ornitològic, l’extensa biodiversitat, etc., com els nombrosos aspectes negatius: manca de compliment dels cabals ecològics, l'elevada pressió de les infraestructures construïdes a l'alçada de Martorell, l'alt contingut de fàrmacs i de drogues d'abús que es distribueixen a través de la xarxa, el fenomen de feminització dels peixos, l'impacte ambiental provocat per les mines de potassa del Bages, la gran contaminació química de l'Anoia al seu pas per Igualada, etc.
Durant el 2013 es planificaran els diferents punts d'exposició als pobles i viles de la Conca, que es complementaran amb les activitats organitzades per la plataforma. La itinerància de l’exposició i les accions promogudes durant la campanya es publicaran a la web de la plataforma
PER QUÈ DEMANEM LA VOSTRA COL·LABORACIÓ?
El nostre objectiu és donar-vos a conèixer l'estat actual de degradació del riu Llobregat i aconseguir que de la vostra participació, juntament amb entitats i administracions públiques, en sorgeixi la unió que permeti impulsar les accions necessàries per la seva millora.
Un primer pas per aconseguir la participació de tots és realitzar un treball de difusió i sensibilització que en una primera etapa durem a terme mitjançant l'exposició itinerant "Recuperem el Llobregat". Tot plegat requereix un suport econòmic del que actualment no gaudim, i és per aquest motiu que fem aquesta crida. Però més enllà d'això, també volem que serveixi per a que el màxim de persones possible conegui i participi activament de les activitats que es duran a terme durant aquest Any Llobregat. Cal ser conscients que la recuperació del Llobregat NO és possible sense el suport de tots.
Si aconseguim superar la quantitat requerida per a dur a terme l'exposició, destinarem els diners restants a realitzar plantacions d'arbres de ribera a diferents municipis de la Conca del Llobregat.
Per a col.laborar clica aqui : http://www.verkami.com/projects/1629
Per a col.laborar clica aqui : http://www.verkami.com/projects/1629
dimarts, 19 de març del 2013
JORNADES : " El riu Llobregat que volem "
Jornades: "El riu Llobregat que volem"
(2013, any del riu Llobregat)
Molins de Rei, 20 i 21 de març de 2013. Sala d’actes de la Federació Obrera C/ Jacint Verdaguer, 48.
Les Jornades pretenen fer una diagnòsi de la situació del riu i concretar les actuacions que cal posar en marxa l'any 2013 per arribar a complir els objectius de la Directiva Marc de l'aigua per a restaurar l'estat ecològic del riu. S'adrecen a la ciutadania en general, però especiament a entitats socials i ecologistes, administracions i ajuntaments amb competències sobre el riu Llobregat, interessats en participar en el debats plantejats.
Un dels resultats esperats és la de presentar una Agenda d'activitats col·laborativa de l'any 2013, com any del riu Llobregat, que inclogui les iniciatives ciutadanes i dels ajuntaments i institucions i la constitució d'una comissió de seguiment que vetlli per la seva operativitat real.
Programa de la primera sessió
Dimecres, 20 de març (diagnosi):
18:00' Presentació Jornades
18:05' "L'estat del riu Llobregat; una anàlisi des de la
societat civil: el Llobregat que no voldríem, el Llobregat que volem".
A càrrec de Llobregat SOStenible
18:20' "El Pla d'acció de les administracions per recuperar
el Llobregat i complir amb els objectius de la Directiva Marc de
l'Aigua". Lluís Godé, cap del Departament de Planificació de l'Agència
Catalana de l'Aigua (ACA)
18:50' - "Quin és l'estat de salut de l'ecosistema fluvial del
Llobregat?". Sergi Sabater, Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA)
19:20' - "La presència de contaminants i els riscos potencials
per a la salut humana". Alícia Navarro, Institut de Diagnosi Ambiental
i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC); gestora del projecte SCARCE -
avaluació i predicció dels efectes del canvi global en l'aigua dels rius
Ibèrics.
19:50' - "Els aiguamolls del Delta". Maria Rieradevall,
Departament d'Ecologia de la UB.
20:05' - Preguntes i debat públic.
Programa de la segona sessió
Dijous, 21 de març
(Programa d'actuacions de l'any del riu Llobregat):
18:00' - Resum conclusions jornada anterior. Llobregat
Sostenible.
18:15' - Taula Rodona: "Quin Llobregat ens imaginem per
l'any 2020". Lluís Godé, cap Dpt de Planificació de l'ACA, Narcís Prat,
catedràtic del Departament d'Ecologia de la UB i Salvador Prat, alcalde
d'Olesa.
18:50' - Presentació d'experiències pràctiques i demandes
per aconseguir un bon estat ecològic del riu: 10':
-Fem dissabte. Associació Hàbitats.
-El futur del Parc Agrari i la preservació del riu Llobregat. Parc Agrari.
-Solucions pels impactes dels runams salins al Bages. Jep Ribera. Plataformes
Prou Sal i Montsalat.
-Propostes futur ecològic pels terrenys del delta. Raül Bastida. Plataforma
Delta Viu.
-L'Horta i la zona inundable de Martorell. Rafael Diez i Alfred Bellés.
Martorell Viu.
-Els aiguamolls de Molins de Rei
20:00' - Accions i calendari de l'any Llobregat (2013).
Representació dels municipis i de LlobregatSOStenible.
Cloenda
(2013, any del riu Llobregat)
Molins de Rei, 20 i 21 de març de 2013. Sala d’actes de la Federació Obrera C/ Jacint Verdaguer, 48.
Les Jornades pretenen fer una diagnòsi de la situació del riu i concretar les actuacions que cal posar en marxa l'any 2013 per arribar a complir els objectius de la Directiva Marc de l'aigua per a restaurar l'estat ecològic del riu. S'adrecen a la ciutadania en general, però especiament a entitats socials i ecologistes, administracions i ajuntaments amb competències sobre el riu Llobregat, interessats en participar en el debats plantejats.
Un dels resultats esperats és la de presentar una Agenda d'activitats col·laborativa de l'any 2013, com any del riu Llobregat, que inclogui les iniciatives ciutadanes i dels ajuntaments i institucions i la constitució d'una comissió de seguiment que vetlli per la seva operativitat real.
Programa de la primera sessió
Dimecres, 20 de març (diagnosi):
18:00' Presentació Jornades
18:05' "L'estat del riu Llobregat; una anàlisi des de la
societat civil: el Llobregat que no voldríem, el Llobregat que volem".
A càrrec de Llobregat SOStenible
18:20' "El Pla d'acció de les administracions per recuperar
el Llobregat i complir amb els objectius de la Directiva Marc de
l'Aigua". Lluís Godé, cap del Departament de Planificació de l'Agència
Catalana de l'Aigua (ACA)
18:50' - "Quin és l'estat de salut de l'ecosistema fluvial del
Llobregat?". Sergi Sabater, Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA)
19:20' - "La presència de contaminants i els riscos potencials
per a la salut humana". Alícia Navarro, Institut de Diagnosi Ambiental
i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC); gestora del projecte SCARCE -
avaluació i predicció dels efectes del canvi global en l'aigua dels rius
Ibèrics.
19:50' - "Els aiguamolls del Delta". Maria Rieradevall,
Departament d'Ecologia de la UB.
20:05' - Preguntes i debat públic.
Programa de la segona sessió
Dijous, 21 de març
(Programa d'actuacions de l'any del riu Llobregat):
18:00' - Resum conclusions jornada anterior. Llobregat
Sostenible.
18:15' - Taula Rodona: "Quin Llobregat ens imaginem per
l'any 2020". Lluís Godé, cap Dpt de Planificació de l'ACA, Narcís Prat,
catedràtic del Departament d'Ecologia de la UB i Salvador Prat, alcalde
d'Olesa.
18:50' - Presentació d'experiències pràctiques i demandes
per aconseguir un bon estat ecològic del riu: 10':
-Fem dissabte. Associació Hàbitats.
-El futur del Parc Agrari i la preservació del riu Llobregat. Parc Agrari.
-Solucions pels impactes dels runams salins al Bages. Jep Ribera. Plataformes
Prou Sal i Montsalat.
-Propostes futur ecològic pels terrenys del delta. Raül Bastida. Plataforma
Delta Viu.
-L'Horta i la zona inundable de Martorell. Rafael Diez i Alfred Bellés.
Martorell Viu.
-Els aiguamolls de Molins de Rei
20:00' - Accions i calendari de l'any Llobregat (2013).
Representació dels municipis i de LlobregatSOStenible.
Cloenda
Subscriure's a:
Missatges (Atom)