diumenge, 9 de març del 2014
dijous, 27 de febrer del 2014
diumenge, 2 de febrer del 2014
Denunciem el projecte d'abocador encobert a la Pedrera Berta
El
Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC) i la Plataforma
Cívica de Defensa de Collserola (PCDC) denuncien el projecte
d'abocador encobert a la Pedrera Berta
El Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC) ha presentat al·legacions amb el suport de la PCDC, al projecte d'abocador encobert que es pretén dur a terme al Parc Natural de la Serra de Collserola, entre els municipis del Papiol i Sant Cugat.
La Pedrera Berta: una història d'incompliments
La voluntat de construir un abocador de residus a l'espai ocupat per la Pedrera Berta ve de lluny. Ja l'any 2005 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va atendre el recurs de cassació presentat per l'Ajuntament del Papiol i va donar raó a les nombroses al·legacions que entitats ciutadanes van presentar en contra de la decisió de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus i de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona de modificar el Pla Especial de Protecció del Medi Natural de Collserola que prohibia en tot l'àmbit del Parc l'activitat d'abocament de residus, i al qual es va afegir el paràgraf "excepte quan el rebliment es faci amb residus procedents d'Ecoparc".
En una decisió insòlita i posant fi a un contenciós que es va allargar més d'una dècada, el Tribunal Suprem, d'àmbit estatal, va desestimar el recurs de cassació aprovat pel TSJC, va anular la sentència del TSJC i va fallar a favor de les empreses FCC i Jaume Franquesa SA en considerar que l'activitat de rebliment amb bales de residus municipials procedents d'Ecoparc no es pot considerar com un dipòsit o abocador.L'empresa ha mostrat una manca de sensibilitat envers el territori, les nostres institucions, i els municipis afectats més directament i vol treure un profit espuri d'aquesta interferència de les institucions de l'estat espanyol davant les competències catalanes i, en contra de l'interès general, la preservació de la salut ambiental i dels recursos.
Una passa més en la seva història d'incompliments reiterats de les seves obligacions legals.
Efectivament, l'empresa ha incomplert sistemàticament el Pla Especial de delimitació de la zona extractiva que establia que la restauració s'havia de fer mitjançant "l'excavació de terrasses i amb l'única aportació de terres vegetals que facilitin la seva repoblació". L'any 1997 el DMA l'informe favorable del DMA va establir a la condició 19: "Els materials a emprar en el rebliment i creació de la morfologia seran únicament i exclusiva els de rebuig de la pròpia activitat i terres netes d'aportació exterior".
L'empresa mai va dur a terme aquest projecte de restauració a què estava obligada.
El projecte presentat és incomplet.
L'anàlisi i avaluació dels riscos i impactes sobre el medi i la població que es realitza al projecte de restauració és incompleta i parcial, i no demostra la bondat del projecte per tal de ser autoritzat. Com a exemple sobta llegir les reiterades qualificacions de les afectacions sempre com a "moderades" en qualsevol dels vectors analitzats o les afirmacions categòriques com la que es pot llegir a la pàg. 161 : "Quant a la contaminació de l'aigua per substàncies tòxiques, val a dir que és pràcticament impossible". Informació pública insuficient.
D'altra banda el termini d'exposició pública és insuficient per garantir el dret ciutadà a la infor- mació i participació. Malgrat que, formalment es compleix el termini de 30 dies d'exposició pú- blica, atesa la complexitat del projecte, no es garanteix l'esperit de què preveu el Decretlegislatiu 1/2010 de la Llei d'Urbanisme que garanteix l'accés i participació dels ciutadans ni al- tres normes estatals o europees que regulen els drets d'accés a la informació i participació de la ciutadania.
El projecte és un frau de llei
La tramitació en forma de programa de restauració de la pedrera Berta del que seria un abocador de residus municipals és, a la pràctica, un frau de llei. De conformitat amb la normativa vigent europea, estatal i catalana les bales d'Ecoparc, en atenció a les seves característiques tècniques, en cap cas poden considerar-se ni legalment ni objectivament com a residus inerts o materials inertitzats i, per tant, no han de poder-se utilitzar com a rebliment d'una activitat extractiva clausurada.Es tracta d'una activitat amb un fort impacte ambiental negatiu (15,885 hectàrees d'afecció real, 6.501.927m3 de rebliment total, 5.507.353m3 de rebliment amb residus amb un pes de 4.681.250,05 Tm a dipositar en un període d'activitat de 25 anys).
Vulnera el planejament territorial i urbanísticLa construcció d'aquest abocador es faria en una zona no habilitada urbanísticament per aquest tipus d'ús. Aquest fet, no només es vulnera el planejament territorial sectorial, sinó que es vulnera també el planejament urbanístic: d'una banda el PGM en la mesura que s'acaba projectant pràcticament, un servei tècnic o equipament metropolità, en una zona no habilitada, i d'altra els instruments planejament derivat que afecten a aquest espai.Un abocador en la pitjor ubicació possibleEl projecte de modificació de restauració predetermina i prioritza com a més idònia i favorable l'alternativa de rebliment amb bales d'Ecoparc, tot i que no es demostra que sigui l'opció més compatible amb un habitat natural que gaudeix d'un règim de protecció especial com és el de Parc Natural.
Les dades tècniques del projecte presentat són insuficients i no justifiquen la idoneïtat de l'espai proposat per desenvolupar-hi l'activitat; ans al contrari s'evidencia la fragilitat del terreny per ubicar una activitat d'aquesta magnitud que es troba dintre de l'espai protegit del Parc Natural de la Serra de Collserola.També s'està incomplint el principi de precaució perquè l'estudi presentat no analitza l'escenari definit per la substitució dels materials aprovats (terres i runes netes) per les bales de rebuig de l'Ecoparc a la Pedrera Berta. Tampoc no justifica per què l'abocament de bales d'Ecoparc a l'abocador Elena (Cerdanyola del Vallès) és considerada com a abocador de classe II mentre que les mateixes bales són considerades en aquest projecte com a material inert de rebliment. Entenem que l'administració catalana no podria justificar raonablement aquesta paradoxa en cas d'accep- tar aquest projecte.Risc evident d'afectació a la salut humana i el medi naturalL'acceptació del projecte representaria un nou focus d'increment i de risc per a la salut humana i ambiental.
D'una banda contribueix a incrementar la contaminació atmosfèrica en una zona de protecció especial de l'ambient atmosfèric però en la documentació presentada no s'ha estimat adequadament la incidència en els nivells de qualitat de l'aire. Això és especialment greu, te- nint present que El Papiol, Sant Cugat del Vallès, Castellbisbal... estan dins de les zones de pro- tecció especial de l'ambient atmosfèric per a òxids de nitrogen (NOx) i per a partícules en sus- pensió (PM10) i això representa incloure un seguit de mesures correctores en totes les accions i activitats que puguin afectar a la qualitat de l'aire.Així mateix no es concreten les mesures preventives i correctores en cas d'aparició d'episodis de males olors provocats pels lixiviats i la matèria orgànica present dins de les bales d'Ecoparc. El projecte posa en risc un aqüífer que podria abastir consum humà.El projecte mostra que existeix un risc potencial alt de contaminació de les aigües subterrànies. No és admissible que en un país i regió metropolitana amb fortes oscil·lacions climàtiques que ocasionen períodes reiterats de dèficit hídric es perdin aquests valuosos recursos inventariats per l'ACA si s'arriba a aprovar i desenvolupar l'activitat de dipòsit de bales que pretén legalitzar aquest projecte.
Afecta poblacions de rat-penats protegits
Un estudi del Museu de Ciències Naturals de Granollers constata l'existència de ratpenats en la Pedrera Berta i totes les espècies de rat-penat es troben protegides segons la Llei de protecció dels animals i segons la Llei estatal 42/20071.
Barcelona, 24 de gener del 2014
Segons el nou Catàleg de la fauna amenaçada de Catalunya, quatre espècies es cataloguen com en perill d'extinció: Myotis capaccinii, Myotis bechsteinii, Myotis alcathoe i Plecotus macrobullaris. I 13 espècies es cataloguen com a vulnerables: Rhinolophus ferrumequinum, Rhinolophus euryale, Rhinolophus hipposideros, Myotis myotis, Myotis blythii, Myotis emarginatus, Myotis mystacinus, Myotis daunbentonii, Nyctalus noctula, Nyctalus lasiopterus, Pipistrellus nathusii, Miniopterus schreibersii i Barbastella barbastellus.
El Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC) ha presentat al·legacions amb el suport de la PCDC, al projecte d'abocador encobert que es pretén dur a terme al Parc Natural de la Serra de Collserola, entre els municipis del Papiol i Sant Cugat.
La Pedrera Berta: una història d'incompliments
La voluntat de construir un abocador de residus a l'espai ocupat per la Pedrera Berta ve de lluny. Ja l'any 2005 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va atendre el recurs de cassació presentat per l'Ajuntament del Papiol i va donar raó a les nombroses al·legacions que entitats ciutadanes van presentar en contra de la decisió de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus i de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona de modificar el Pla Especial de Protecció del Medi Natural de Collserola que prohibia en tot l'àmbit del Parc l'activitat d'abocament de residus, i al qual es va afegir el paràgraf "excepte quan el rebliment es faci amb residus procedents d'Ecoparc".
En una decisió insòlita i posant fi a un contenciós que es va allargar més d'una dècada, el Tribunal Suprem, d'àmbit estatal, va desestimar el recurs de cassació aprovat pel TSJC, va anular la sentència del TSJC i va fallar a favor de les empreses FCC i Jaume Franquesa SA en considerar que l'activitat de rebliment amb bales de residus municipials procedents d'Ecoparc no es pot considerar com un dipòsit o abocador.L'empresa ha mostrat una manca de sensibilitat envers el territori, les nostres institucions, i els municipis afectats més directament i vol treure un profit espuri d'aquesta interferència de les institucions de l'estat espanyol davant les competències catalanes i, en contra de l'interès general, la preservació de la salut ambiental i dels recursos.
Una passa més en la seva història d'incompliments reiterats de les seves obligacions legals.
Efectivament, l'empresa ha incomplert sistemàticament el Pla Especial de delimitació de la zona extractiva que establia que la restauració s'havia de fer mitjançant "l'excavació de terrasses i amb l'única aportació de terres vegetals que facilitin la seva repoblació". L'any 1997 el DMA l'informe favorable del DMA va establir a la condició 19: "Els materials a emprar en el rebliment i creació de la morfologia seran únicament i exclusiva els de rebuig de la pròpia activitat i terres netes d'aportació exterior".
L'empresa mai va dur a terme aquest projecte de restauració a què estava obligada.
El projecte presentat és incomplet.
L'anàlisi i avaluació dels riscos i impactes sobre el medi i la població que es realitza al projecte de restauració és incompleta i parcial, i no demostra la bondat del projecte per tal de ser autoritzat. Com a exemple sobta llegir les reiterades qualificacions de les afectacions sempre com a "moderades" en qualsevol dels vectors analitzats o les afirmacions categòriques com la que es pot llegir a la pàg. 161 : "Quant a la contaminació de l'aigua per substàncies tòxiques, val a dir que és pràcticament impossible". Informació pública insuficient.
D'altra banda el termini d'exposició pública és insuficient per garantir el dret ciutadà a la infor- mació i participació. Malgrat que, formalment es compleix el termini de 30 dies d'exposició pú- blica, atesa la complexitat del projecte, no es garanteix l'esperit de què preveu el Decretlegislatiu 1/2010 de la Llei d'Urbanisme que garanteix l'accés i participació dels ciutadans ni al- tres normes estatals o europees que regulen els drets d'accés a la informació i participació de la ciutadania.
El projecte és un frau de llei
La tramitació en forma de programa de restauració de la pedrera Berta del que seria un abocador de residus municipals és, a la pràctica, un frau de llei. De conformitat amb la normativa vigent europea, estatal i catalana les bales d'Ecoparc, en atenció a les seves característiques tècniques, en cap cas poden considerar-se ni legalment ni objectivament com a residus inerts o materials inertitzats i, per tant, no han de poder-se utilitzar com a rebliment d'una activitat extractiva clausurada.Es tracta d'una activitat amb un fort impacte ambiental negatiu (15,885 hectàrees d'afecció real, 6.501.927m3 de rebliment total, 5.507.353m3 de rebliment amb residus amb un pes de 4.681.250,05 Tm a dipositar en un període d'activitat de 25 anys).
Vulnera el planejament territorial i urbanísticLa construcció d'aquest abocador es faria en una zona no habilitada urbanísticament per aquest tipus d'ús. Aquest fet, no només es vulnera el planejament territorial sectorial, sinó que es vulnera també el planejament urbanístic: d'una banda el PGM en la mesura que s'acaba projectant pràcticament, un servei tècnic o equipament metropolità, en una zona no habilitada, i d'altra els instruments planejament derivat que afecten a aquest espai.Un abocador en la pitjor ubicació possibleEl projecte de modificació de restauració predetermina i prioritza com a més idònia i favorable l'alternativa de rebliment amb bales d'Ecoparc, tot i que no es demostra que sigui l'opció més compatible amb un habitat natural que gaudeix d'un règim de protecció especial com és el de Parc Natural.
Les dades tècniques del projecte presentat són insuficients i no justifiquen la idoneïtat de l'espai proposat per desenvolupar-hi l'activitat; ans al contrari s'evidencia la fragilitat del terreny per ubicar una activitat d'aquesta magnitud que es troba dintre de l'espai protegit del Parc Natural de la Serra de Collserola.També s'està incomplint el principi de precaució perquè l'estudi presentat no analitza l'escenari definit per la substitució dels materials aprovats (terres i runes netes) per les bales de rebuig de l'Ecoparc a la Pedrera Berta. Tampoc no justifica per què l'abocament de bales d'Ecoparc a l'abocador Elena (Cerdanyola del Vallès) és considerada com a abocador de classe II mentre que les mateixes bales són considerades en aquest projecte com a material inert de rebliment. Entenem que l'administració catalana no podria justificar raonablement aquesta paradoxa en cas d'accep- tar aquest projecte.Risc evident d'afectació a la salut humana i el medi naturalL'acceptació del projecte representaria un nou focus d'increment i de risc per a la salut humana i ambiental.
D'una banda contribueix a incrementar la contaminació atmosfèrica en una zona de protecció especial de l'ambient atmosfèric però en la documentació presentada no s'ha estimat adequadament la incidència en els nivells de qualitat de l'aire. Això és especialment greu, te- nint present que El Papiol, Sant Cugat del Vallès, Castellbisbal... estan dins de les zones de pro- tecció especial de l'ambient atmosfèric per a òxids de nitrogen (NOx) i per a partícules en sus- pensió (PM10) i això representa incloure un seguit de mesures correctores en totes les accions i activitats que puguin afectar a la qualitat de l'aire.Així mateix no es concreten les mesures preventives i correctores en cas d'aparició d'episodis de males olors provocats pels lixiviats i la matèria orgànica present dins de les bales d'Ecoparc. El projecte posa en risc un aqüífer que podria abastir consum humà.El projecte mostra que existeix un risc potencial alt de contaminació de les aigües subterrànies. No és admissible que en un país i regió metropolitana amb fortes oscil·lacions climàtiques que ocasionen períodes reiterats de dèficit hídric es perdin aquests valuosos recursos inventariats per l'ACA si s'arriba a aprovar i desenvolupar l'activitat de dipòsit de bales que pretén legalitzar aquest projecte.
Afecta poblacions de rat-penats protegits
Un estudi del Museu de Ciències Naturals de Granollers constata l'existència de ratpenats en la Pedrera Berta i totes les espècies de rat-penat es troben protegides segons la Llei de protecció dels animals i segons la Llei estatal 42/20071.
Barcelona, 24 de gener del 2014
Segons el nou Catàleg de la fauna amenaçada de Catalunya, quatre espècies es cataloguen com en perill d'extinció: Myotis capaccinii, Myotis bechsteinii, Myotis alcathoe i Plecotus macrobullaris. I 13 espècies es cataloguen com a vulnerables: Rhinolophus ferrumequinum, Rhinolophus euryale, Rhinolophus hipposideros, Myotis myotis, Myotis blythii, Myotis emarginatus, Myotis mystacinus, Myotis daunbentonii, Nyctalus noctula, Nyctalus lasiopterus, Pipistrellus nathusii, Miniopterus schreibersii i Barbastella barbastellus.
dimarts, 21 de gener del 2014
QUE PASSA AL PARC EUROPA?
Fa uns dies ens vam assebentar que a la
part de Mas Lluí de Sant Just que està tocant amb Sant
Feliu, en concret a la part que limita amb el Parc Europa, hi ha
prevista la construcció d'uns equipaments esportius (sis
pistes de bàsquet amb terra de ciment).
Erem molts els santfeliuencs i
santfeliuenques que pensàvem que el Parc Europa tindria
continuitat al terme municipal de Sant Just, però en lloc
d'això veiem que volen urbanitzar aquest espai amb una gran
instal·lació encimentada.
El Parc Europa és una de les
zones verdes de Sant Feliu que es caracteritza justament per la
tranquil·litat que s'hi pot trobar. Al final del parc hi ha un
llac a on s'hi han instal·lat des de ja fa anys un grup d'aus
migratòries que han fet d'aquest llac el seu hàbitat.
És per això que considerem que la instal·lació
d'aquest equipament esportiu tan a prop del parc, i del llac, trenca
amb la línia i característiques d'aquest lloc.
No estem en contra de la pràctica
de l'esport ni dels equipaments per al lleure.
En el que no estem d'acord és ni
en la ubicació d'aquest equipament ni en les seves dimensions.
Considerem que es podria trobar un emplaçament més
adequat per a aquesta intstal·lació i deixar aquesta
zona pròxima al llac del Parc Europa amb elements més
en consonància amb la idiosincràcia d'aquest parc i que
en garanteixin una continuitat dels elements naturals que ja hi ha.
Una mica més amunt d'aquest
espai on hi ha projectades aquestes pistes de bàsquet hi ha
una gran plaça que ja està encimentada i que segurament
seria un lloc més adient per a aquesta instal·lació,
tot i que potser se'n podrien trobar d'altres.
Des d'aquí demanem a
l'ajuntament de Sant Just que reconsideri aquest projecte i a
l'ajuntament de Sant Feliu que mantingui els contactes necessaris amb
l'ajuntament de Sant Just per tal de garantir la continuitat del Parc
Europa.
Aqui teniu el link de la recollida on-line de signatures en contra de que es construeixin les pistes de bàsquet de formigó al costat del llac del Parc Europa, del barri de Mas Lluí.
dijous, 14 de novembre del 2013
TALLER DE SABÓ A LA SETMANA EUROPEA PER A LA PREVENCIÓ DE RESIDUS
El CEPA-SF farem aquest dissabte un nou Taller de Sabó a partir d´oli reciclat. Sera a la Plaça de la Vila dins dels actes de la Setmana Europea per a la prevenció de residus.
CEPA-SF A LA FESTA CAVALL FORT 2013
El passat 27 d´octubre varem fer un taller de sabó als Jardins del Palau Falguera a la Festa organitzada per CAVALL FORT. Moltes families van apropar-se i els nens i nenes van poder participar al taller remenant l´oli que després es convertiria en sabó.
diumenge, 29 de setembre del 2013
JORNADES D´ECOLOGIA I COOPERACIÓ 4-5 i 6 D´OCTUBRE
Al cartell anterior hi faltaba el Taller de Sabó amb Oli Reciclat a carrec de CEPA-SF.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)